Hola a tots!!
Després d'uns dies de vacances sense escriure, avui torno i ho faig amb un conte que vaig fer fa força temps.
Aquí us el deixo!
*********************************************************************
Era Octubre a Londres, mitjanit, totes les persones dormien, menys una en Manel.
Ell es dirigiria a la terminal de trens per a anar a Manhattan, ja que s'havia barallat amb la seva germana Lluïsa.
Dos quilòmetres més a prop del cel, la ciutat es despertava.
La Zoê s'havia aixecat i es dutxava amb les seves dues granotes en una banyera plena de baves de girafa.
Es va mirar al seu mirall màgic i es va posar contenta per les berrugues, les taques i els punts negres… que li havien sortit a la cara.
Però encara no es trobava del tot lletja, i ,per això, es va posar els seus cosmètics de pell de rinoceront per a assecar la pell, carbó amb ous podrits per a fer més mala cara...
Va esmorzar petites serps vives i escarabats amb almívar, quan va acabar es va vestir amb unes botes fetes de boca de cocodril, una faldilla de calaveres, una samarreta negra amb dents de drac i el seu inseparable barret de bruixa.
Va obrir la porta de la seva mansió, i amb l’escombra estàndard d’última generació, va començar a volar per la ciutat.
Al girar la cantonada va veure en Manel i va dirigir la seva escombra cap al noi.
En Manel es va espantar i va començar a córrer, però l'horrorosa bruixa el va agafar per la camisa i li va preguntar que a on anava.
Després d'uns segons de pànic, en Manel va dir que anava a la terminal de trens al costat de la Plaça Major. La bruixa li va dir que estaven fent obres i que ara s'anava per altre camí. Li va guiar dient-li que primer fos cinc camins recte i que després girés a l'esquerra. Ell ho va fer, va seguir el camí llegint el nom dels carrers per on passava: Carrer del Tren, Carrer del Fantasma Verd, Carrer del Castell Abandonat… mai havia passat per allà. Hi havia molta boira i feia un fred espantós quan, de sobte, li va passar un tren pel costat. Va Seguir caminant fins a arribar a la terminal desconeguda, va sonar una campaneta avisant de que el tren arribava, del cel!
Li va obrir la porta del ferrocarril un ésser molt estrany, tenia el cap d'un ésser humà, el cos de cabra i una cua de conill.
Va pujar al tren mirant cap als dos costats, hi va veure tot d'éssers que semblaven sortits d'una pel·lícula de terror.
Hi havia Nosferatu, el Cavaller sense cap, Dràcula, Frankenstein…
Va començar a caminar molt lentament, tremolant de por, i va començar a plorar. Es va asseure, i just en aquell moment, el tren va començar a volar, just en aquell moment, en Manel va començar a cridar.
El conductor del tren estava boig! Anaven a 360 Km/h i estaven a punt de xocar quan… va sonar el despertador!
En Manel no sabia molt bé on estava i quan es va adonar que tot havia estat un malson va començar a riure. Tot havia estat fruit de la seva imaginació i de la pel·lícula de por que havia vist la nit anterior.
Dos quilòmetres més a prop del cel, la ciutat es despertava.
La Zoê s'havia aixecat i es dutxava amb les seves dues granotes en una banyera plena de baves de girafa.
Es va mirar al seu mirall màgic i es va posar contenta per les berrugues, les taques i els punts negres… que li havien sortit a la cara.
Però encara no es trobava del tot lletja, i ,per això, es va posar els seus cosmètics de pell de rinoceront per a assecar la pell, carbó amb ous podrits per a fer més mala cara...
Va esmorzar petites serps vives i escarabats amb almívar, quan va acabar es va vestir amb unes botes fetes de boca de cocodril, una faldilla de calaveres, una samarreta negra amb dents de drac i el seu inseparable barret de bruixa.
Va obrir la porta de la seva mansió, i amb l’escombra estàndard d’última generació, va començar a volar per la ciutat.
Al girar la cantonada va veure en Manel i va dirigir la seva escombra cap al noi.
En Manel es va espantar i va començar a córrer, però l'horrorosa bruixa el va agafar per la camisa i li va preguntar que a on anava.
Després d'uns segons de pànic, en Manel va dir que anava a la terminal de trens al costat de la Plaça Major. La bruixa li va dir que estaven fent obres i que ara s'anava per altre camí. Li va guiar dient-li que primer fos cinc camins recte i que després girés a l'esquerra. Ell ho va fer, va seguir el camí llegint el nom dels carrers per on passava: Carrer del Tren, Carrer del Fantasma Verd, Carrer del Castell Abandonat… mai havia passat per allà. Hi havia molta boira i feia un fred espantós quan, de sobte, li va passar un tren pel costat. Va Seguir caminant fins a arribar a la terminal desconeguda, va sonar una campaneta avisant de que el tren arribava, del cel!
Li va obrir la porta del ferrocarril un ésser molt estrany, tenia el cap d'un ésser humà, el cos de cabra i una cua de conill.
Va pujar al tren mirant cap als dos costats, hi va veure tot d'éssers que semblaven sortits d'una pel·lícula de terror.
Hi havia Nosferatu, el Cavaller sense cap, Dràcula, Frankenstein…
Va començar a caminar molt lentament, tremolant de por, i va començar a plorar. Es va asseure, i just en aquell moment, el tren va començar a volar, just en aquell moment, en Manel va començar a cridar.
El conductor del tren estava boig! Anaven a 360 Km/h i estaven a punt de xocar quan… va sonar el despertador!
En Manel no sabia molt bé on estava i quan es va adonar que tot havia estat un malson va començar a riure. Tot havia estat fruit de la seva imaginació i de la pel·lícula de por que havia vist la nit anterior.
*********************************************************************
Espero que us hagi agradat.
Petons
3 comentaris:
Aquesta història es molt original.
Ha estat molt maca, i m'agradaría conèixet Bertona.
Sandra
M'ha fet por i tot!!!!!!
Quina imaginació!
I el què m'ha encantat, ha estat el modelet de la bruixa! Molt fashion!
Un peto!!!
han sigut molts divertits aquestots divbuixos.
Publica un comentari a l'entrada