Un món per millorar

N’Atreb és un nen indi que vaig conèixer en un dels viatges que vaig fer amb els pares.
Ell va ser qui em va ensenyar el seu país, l’Índia. Un país que podria ser molt bonic però la fam i la pobresa... feien que l’Índia fos un lloc trist.
Vaig demanar als pares que l’Atreb passés uns quants mesos amb nosaltres, a casa nostra. Les famílies es van entendre i va ser així com en l’Atreb va viatjar per primera vegada amb avió.
Li vaig ensenyar el meu país , poc a poc vam anar descobrint que també era un lloc trist: hi havia pobresa, també, contaminació, guerres... No podia ser! En n’Atreb i jo volíem un altre món, un món on no hi hagués fam, pobresa, guerres, contaminació, on tothom pogués viure bé, aprendre...ser feliç.
Vam pensar molt la manera de poder canviar les coses.
Al final vam pensar que si tots els nens i les nenes ens apuntéssim i féssim sentir les nostres veus, potser els més grans ens ajudarien a canviar el món.
L’Atreb va tornar a l’Índia i va començar a dir als seus amics allò que vam decidir.
Jo des de l’ escola també ho vaig anar dient als meus amics, els meus amics als seus amics, els seus amics a altres amics.
Així poc a poc tots els nens i nenes del món vam estar units demanant en veu alta:
" VOLEM UN MÓN MILLOR! "
Les persones grans s’ho van repensar, potser si que els nens tenien raó!
Entre tots vam anar canviant allò que no estava bé: les guerres, la fam, la pobresa, i vam convertir el món en un lloc de pau, d’aire i aigua neta i on tothom podia viure feliç.
Ara l’Atreb i jo ja ens hem fet grans i continuarem lluitant perquè aquest món sigui cada dia millor!



Escrit per Berta l'any 2004